Patrimoni Arqueològic de Puigpunyent
Cas Metge
A prop de les cases es pot intuir dues construccions naviformes conegudes com a ses Barraques. La primera es troba arrasada i sol s’observa els seus fonaments i la segona es conserva tres filades de pedra i una part de la cantonada en direcció a ponent.
Enmig d’alzinar de la muntanya hi ha una Talaia, que aprofita les roques naturals per aixecament de les seves estructures i afegeix pedra de grans dimensions pel seu
perímetre. Aquesta estructura no és l'única es conserva un altre a Son Fava de característiques semblants.
Balma des Sestadors de Cas Metge
Abric rocós que presenta un punt elevat a un recinte delimitat per dos murs. El mur superior, conformat per dues filades de grans blocs rectangulars. La cara interna es troba en bon estat de conservació, en canvi, l’externa està malmesa. Blocs desplaçats i desapareguts, dins el recinte s’han trobat nombrosos ossos humans amb signes de contacte amb el foc. Poca presència de ceràmica. Tècnica del mur prehistòric i naviforme mitjà-talaiòtic. Posteriorment és dona com un ús de sestador per estabular cabres o ovelles.
Cas Metge II
Restes de murs malmesos que sembla que delimiten l’espai es troba cobert totalment de fragments de ceràmics de cronologia romana. A l’interior es pot intuir alguns
alineaments de pedres, mala conservació.
Son Serralta
Dalt del turó vora les cases de la urbanització, es conserva un talaiot de planta circular, orientat al sud, conegut com es Serral de ses Abelles. Es conserva tres fileres de pedres horitzontals de grans dimensions i de costat sud-oriental, s’aprecia una paret amb basament ciclopi.
A la mateixa àrea es troba el talaiot quadrangular de Son Serralta, amb la porta situada en direcció nord. Presenta cinc files de grans pedres, però la resta es troba dispersa al voltant de la garriga. Restes d’un segon talaiot que formava part del mateix poblat.
També hi ha un talaiot circular de l’Empeltada, a prop de nou metres de diàmetre. Es conserva la porta en direcció nord-est amb una columna central. A l’interior són restes d’una llar amb fragment d'afores, plats i olles, una espasa de bronze que es contempla en el museu d’Artà.
Son Puig
Sota denominació genèrica de sa Casa des Gegant es coneix un emblemàtic de conjunt arqueològic prehistòric, possiblement poblat i compost per una planta circular de diverses construccions indeterminades i les restes de la seva murada. Un primer talaiot
conegut com a casa des gegant, té un diàmetre de tretze metres i una alçada de tres
metres. Es localitza al vessant oriental.
En direcció nord-sud, s’observen les restes de la possible murada que tanca el poblat,
coneguda com Murada des Piconar, com també hi ha restes d’altres construccions
circulars. A pocs metres, en direcció sud, s’observa un segon talaiot també circular de
conservació empitjorada.
Es casat Nou de Son Bru
El talaiot circular de ses Alzinetes situat dalt d’un turó i envoltat d’alzines, de vessant meridional. Es troba molt arrasat i afectat.
Es Gall de Foc és probablement un dels jaciments arqueològics més interessants del municipi, que pertany a l’època romana. És coneguda com el Casal Nou de son Bru, no s’observen estructures en la superfície i no s’han duit a terme excavacions arqueològiques, però les abundants són afores, plats, ceràmiques...
Son Burguet
Dins la garriga i la vessant d’un torrent es troben les restes del poblat talaiòtic de ses Casotes. Talaiot de planta circular, es conserva el corredor de tendència recta i també les restes d’una construcció indeterminada quan la seva cronologia.
Cova d’en Salvador
La seva cavitat degué funcionar com una necròpolis.
Ses Cormenes
Turó fortificat que denomina la vall de Son Balaguer. Aquesta construcció presenta diferents anells de murs de tècnica ciclòpia en que defensen el cim, s’intueixen estructures de forma arronyonada i de tendència rectangular. Aquests elements detonen que l’indret va funcionar com a punt de control de vall alhora de ser un lloc d’hàbitat de certa importància. S’ha de destacar un curiós dintell (portal) natural. D’època romana.
Na Fàtima
Al cim s’ubica una plataforma de tendència ovalada on s’emplaça a sobre d’una construcció rectangular. S’ha pogut documentar ceràmica prehistòrica i romana.
Forat d’en Merillo
Cavitat que amida uns 10m d’allargada i sembla que fou retocada. Es troba material ceràmic de la cronologia prehistòrica, també islàmica.
Cova des Cavallers
Cova natural que presenta un recorregut espeleològic d’uns 300m. L’entrada presenta un petit muret per reduir-ne les dimensions de l’accés. Localització d’alguns fragments de ceràmica talaiòtica i islàmica.
Necròpoli de sa cova s’Hort d’Avall
De cronologia indeterminada, inventariada, que figura com a desapareguda dins el inventari de conservació arqueològic de les illes. S’ubica entorn al coll des Puig des Reures. S’ha pogut localitzar en aquest punt una cavitat totalment col·lapsada i sembla recent.
Es Pinar d’en Telm
Restes d’un poblat naviforme situat sobre un promontori dominant el pas entre Puigpunyent i Calvià. Es poden intuir dues naviformes i una estructura de tendència rectangular.
Balma des Xigarro
Balma natural que fou condicionada en temps recent. Presenta un petit mur de pedra sec que delimita l’àrea on hi ha aixopluc, si conserva una sitja. Degué ser utilitzat per un carboner com a refugi.
Sa Casota
Turó que denomina sobre la vall de Puigpunyent en el qual es pot documentar una concentració de ceràmica medieval islàmica. No se ha pogut delimitar cap estructura
arquitectònica.
Estructura del Puig de Galatzó
A la cresta sud del Puig de Galatzó coincideix una línia de terme entre Puigpunyent i Calvià on s’ho documenten restes d’una estructura de tendència rectangular que està realitzada per dos grans blocs de pedra. L’estructura està totalment derruïda.
Cova de sa font d’en Vic
Cova d'accés en pou vertical que desemboca a una petita avantcambra que accedeix a una gran cambra. L'àrea arqueològica es concentra principalment al lateral. S’ha pogut documentar restes d’inhumacions. No se ha pogut documentar. Alguns fragments de bronze, ceràmica que foren la cavitat d’una necròpolis de mig-final.
Penyal de Son Pont
Gran balma que presenta un mur ciclopi que delimita una gran àrea. Sembla que s’utilitzava com ús funerari. De cronologia almohade.
Coveta des salt de Son Pont
Petita cavitat que presenta al seu davant les seves restes d’un mur ciclopi que la delimita. D’ús funerari.
Balma de Son Fava: no presenta elements arquitectònic visibles. Se podria datar com naviforme mig.
Cova des Rubiols
Cavitat que presenta un llarg corredor inicial que desemboca a una gran cambra i per altres galeries. La part arqueològica es concentra en aquest corredor on es documenta restes humanes i ceràmica talaiòtica.
Cova des Rubiols II
Cavitat que presenta un mur ciclopi que tanca l’accés, d’una cornisa caiguda de la cova i amb modificacions recents, per el seu accés. Està conformada per una sola cambra, s’ha documentat la presencia de enterraments en calç.
Cova des Rubiols III
Cavitat formada per una cambra al seu costat esquerre i neix un corredor de 15m i al seu costat s’hi forma un avenc. Aquest fragments s’han documentat restes de myotragus.
Estructura circular des puig des Milà
Estructura de tendència circular gruixut de ciclopi. Presenta un domini visual del comellar que s’obre de enfront. No se observa cap material ceràmic de cronologia talaiòtica.
Turó fortificat de Son Balaguer:
Imponent turó fortificat que domina sobre la vall de Son Balaguer situat davant de les cases. Aquesta construcció presenta la diferents anells de murs de tècnica ciclòpia que defensen el cim i de tendència rectangular.
Doble naveta de Galilea
Resta dels paraments centrals de tipologia ciclòpia que corresponen a una naveta.
Abric de son Ferretjans
Zona de abric rocosos alguns col·lapsats per la caiguda de la cornisa.
Jaciment de Muntanya
Zona marjada que domina i controla tota l’àrea circumdant. Nombroses restes de construccions sota els marges de l’àrea i abundant ceràmica romana.
Cova des Comellar de sa Biga
Cavitat que fou parcialment omplerta. A l’interior s’observa ceràmica islàmica, prehistòrica i restes humanes.
Taca ceràmica des coll des Pla d’en Curt
Dispersió de ceràmica romana, s'estén pel coll travessant per la pista, abundant ceràmica islàmica i restes d’una alineació de pedres petites.
