  |
 | Un conjunt de valls.
La demarcació municipal abasta tres valls a la part occidental de la
Serra, la de Puigpunyent, disposada en una direcció aproximadament E-W
allargada i solcada per sa Riera, la de Galatzó-Es Ratxo a la part meridional,
des d’on arranca el torrent de Galatzó, i cap a la part de Tramuntana
la capçalera del l’ample comellar de Superna-Son Noguera, d’on
parteix el torrent d’Esporles.
El punt culminant del terme és el Puig de Galatzó (1027 m), el
cim del qual està compartit amb Calvià i Estellencs. Altres elevacions
principals de Puigpunyent són el puntals de Planícia -al límit
amb Banyalbufar- (898 m), la Mola de Na Ferrana –altrament coneguda com
Fita del Ram- (833 m) situada al llindar amb Esporles i un conjunt de moles
que es troben a prop del seu límit amb Calvià, de les quals es
remarquen la Mola de Son Cotoner (559) i la Mola de Na Bauçana (616 m).
D’altres cims a destacar són el Puig de sa Parra (765 m) i de na
Fàtima (477 m).
 |
Els relleus d’aquesta part de la Serra de Tramuntana es caractertizen
per la presència de grans paquets de margocalcàries que, juntament
amb la seva disposició estructural, afavoreixen uns relleus basats
en l’absència de cims pronunciats i per tant hi predominen
les moles amb la part culminal relativament planenca o com a molt arradonida.
El Puig de Galatzó, que serveix de rera fons a la vall de Puigpunyent,
constitueix una excepció a aquesta norma i el seu paisatge de grans
paquets de calcàries pelades i el seu cim ben pronunciat ofereix
una imatge més pròpia de la part central de la Serra que no
del seu entorn. |
Tot i el predomini dels puigs arrodonits, el municipi presenta, en conjunt,
un relleu molt pronunciat i esquerp, ja que són abundosos els penyals
de calcàries massives que, a manera de grans graons encerclen les diferents
moles. Al peu d’aquestes timbes es desenvolupen potents derrubis de vessant
que són especialment notables a la part baixa de l’imponent penya-segat
oriental del puig de Galatzó on hi ha un actiu sistema de rossegueres,
alimentades per la constant caiguda de blocs.
Al fons de la vall apareixen depòsits no gaire potents de materials
depositats pels cursos torrencials en temps geològicament molt recents
(quaternari). |