Un conjunt de valls.

La demarcació municipal abasta tres valls a la part occidental de la Serra, la de Puigpunyent, disposada en una direcció aproximadament E-W allargada i solcada per sa Riera, la de Galatzó-Es Ratxo a la part meridional, des d’on arranca el torrent de Galatzó, i cap a la part de Tramuntana la capçalera del l’ample comellar de Superna-Son Noguera, d’on parteix el torrent d’Esporles.

El punt culminant del terme és el Puig de Galatzó (1027 m), el cim del qual està compartit amb Calvià i Estellencs. Altres elevacions principals de Puigpunyent són el puntals de Planícia -al límit amb Banyalbufar- (898 m), la Mola de Na Ferrana –altrament coneguda com Fita del Ram- (833 m) situada al llindar amb Esporles i un conjunt de moles que es troben a prop del seu límit amb Calvià, de les quals es remarquen la Mola de Son Cotoner (559) i la Mola de Na Bauçana (616 m). D’altres cims a destacar són el Puig de sa Parra (765 m) i de na Fàtima (477 m).

Els relleus d’aquesta part de la Serra de Tramuntana es caractertizen per la presència de grans paquets de margocalcàries que, juntament amb la seva disposició estructural, afavoreixen uns relleus basats en l’absència de cims pronunciats i per tant hi predominen les moles amb la part culminal relativament planenca o com a molt arradonida. El Puig de Galatzó, que serveix de rera fons a la vall de Puigpunyent, constitueix una excepció a aquesta norma i el seu paisatge de grans paquets de calcàries pelades i el seu cim ben pronunciat ofereix una imatge més pròpia de la part central de la Serra que no del seu entorn.

Tot i el predomini dels puigs arrodonits, el municipi presenta, en conjunt, un relleu molt pronunciat i esquerp, ja que són abundosos els penyals de calcàries massives que, a manera de grans graons encerclen les diferents moles. Al peu d’aquestes timbes es desenvolupen potents derrubis de vessant que són especialment notables a la part baixa de l’imponent penya-segat oriental del puig de Galatzó on hi ha un actiu sistema de rossegueres, alimentades per la constant caiguda de blocs.

Al fons de la vall apareixen depòsits no gaire potents de materials depositats pels cursos torrencials en temps geològicament molt recents (quaternari).