Les unitats de paisatge del terme

El paisatge les diferents valls de Puigpunent, tot seguint la disposició dels materials i l’alçària, es disposa en tres estatges o pisos–boscs, olivars i fons de vall-.

La part culminant dels cims és el domini dels boscs, que són d’alzina a la part septentrional del municipi, en tant que a les estribacions de la Mola de Son Cotoner i de na Bauçana hi predominen els pinars.

Davall els boscs apareix una àmplia franja ocupada fins fa poques dècades pels olivars i garroverars, molt sovint associats també amb ametlers. El límit superior de les oliveres ve marcat aproximadament per la cota dels 600 metres sobre el nivell de la mar, bàsicament per raons climàtiques. Gran part d’aquests vessants estan acondicionats mitjançant complexos sistemes de marjades, alguns dels quals estan construïts amb especial cura, sobretot a prop de les cases de possessió, o en els petits redols d’hort en torn de les fonts. La presència d’amples àrees de margues i la manca de manteniment ha provocat que l’estat de conservació del patrimoni de terrasses de conreu estigui en perill de desaparèixer, afectat per processos destructius d’esboldrecs i esllavissades.

Com a conjunts de marjades més acurats del terme destaquen els que envolten les cases de possessió de Son Fortesa i Son Net, així com també els de sa Coma.

La part baixa de la valls constitueix un tercer tipus de paisatge conformat per un mosaïc de petites extensions regades, sementers de cereals i llegums i boscs de ribera. Les àrees de reguiu aprofiten les aportacions de diverses fonts, especialment abundoses a l’àrea de Superna, i es dediquen a conreus diversificats, des de fruiters caducifolis, a cítrics i petites clapes d’hortalissa. Els redols dedicats a cereals i llegums, mai gaire extensos, aprofiten els depòsits de les terrasses dels torrents. Molt característics del terme són els boscos de ribera, que segueixen amb els seus arbres de fulla caduca la línia dels diferents cursos d’aigua.

Els dos petits nuclis urbans s’han integrat dins aquestes unitats, així Puigpunyent s’assenta de ple en el paisatge de fons de vall, en tant que Galilea està situat en un vessant d’olivar i ametlers.

El constant abandonament de les terres de conreu ha alterat l’esquema ideal de paisatges a diferent nivell i molts de vessants antigament conreats i amb marjades han estat ocupats per formacions boscoses de pins o per garrigues altes amb predomini d’arboceres.

El puig de Galatzó i el seu entorn immediat queden fora de l’esquema de paisatge abans descrit, ja que les característiques geològiques de la zona, força contrastades amb la resta, i l’impacte dels incendis i les pràctiques ramaderes agressives produeixen un paratge singular, en què el cim del puig no té coberta arobòria i apareix ocupat per carritxeres i formacions de coixinets, en tant que els boscs que colonitzen els vessants més baixos solen esser de reforestació recent, amb importants masses de pinar.