La població.

Històricament Puigpunyent ha constituït un dels municipis amb menor població de l’illa, i a les diverses estimacions de població durant l’època medieval mai no va excedir els 500 habitants, límit que sembla va sobrepassar per primera vegada cap el 1573. El creixement de la població del terme va esser especialment important al període que va des de 1724 fins a la dècada de 1840, en què va passar de 679 a 1.913 residents en poc més de 100 anys. Els valors òptims de les primmeres dècades del segle XIX tanmateix no es tornarien a aconseguir en cap altre moment, ja que el municipi va patir una greu recessió demogràfica ccap a la dècada de 1860 any en què havia disminuït fins els 1.550 habitants. El començament del segle XX va venir acompanyat d’un redreçament poblacional, amb un moment òptim el 1910, en què es comptabilitzaren 1.804 puigpunyentins. El segle XX a partir de la dècada de 1920 ha estat caracteritzat per una massiva pèrdua de població que va tocar fons a la dècada de 1980, amb tan sols 1.030 residents, i l’ordre de magnitud en torn als 1.100 censats s’ha mantingut fins a l’actualitat.

En aquests moments (2001) l’estructura demogràfica de Puigpunyent és molt envellida, i el creixement vegetatiu és negatiu des de fa dècades, però queda compensat per la immigració. Els nous vinguts, normalment originàris de diveros països europeus, han arribat majoritàriament en raó d’un turisme residencial, i el 1991 els naturals d’altres estats ja sumaven més del 15% de la població, i en el cas de Galilea arribaven a constituir una tercera part dels residents.

Les activitats professionals predominants es relacionaven al darrer cens oficial (1991) amb el sectors serveis (70,4 %) i en menor mesura amb el secundari i la construcció (20,99%) , en tant que l’agricultura i ramaderia no arribava a suposar el 6 % dels actius.

Tradicionalment la població de Puigpunyent s’havia distribuït diseminada per les diferents possessions i establits del terme i els nuclis de població concentrada, tant Puigpunyent com Galilea no s’anaren configurant fins ben entrada l’Edat Moderna.

El nucli urbà principal del municipi pren una forma allargada, segurament per haver hagut de crèixer seguint la carretera que comunica amb Esporles i en el llindar de les quatre grans propietats que conflueixen a la zona (Son Bru, Son Fortesa, Son Nét i Son Puig). Està conformat per dos barris diferenciats, el septentrional, més antic i que es coneix com Son Bru, i el de la Vila, situat al sud als voltants de l’Església i que no va tenir edificacions en torn al temple fins gairebé el segle XIX.

Galilea no arriba a tenir una estructura urbana ben configurada sino que es tracta d’un conjunt d’habitatges aïllats relativament propers. El seu origen s’ha de cercar a darreries del segle XIV, amb la cessió que varen fer els propietaris e Son Cortei i de Son Martí dels terrenys del lloc nomenat sa Moleta per a que s’hi establissin jornalers.