  |
 | Els trets climàtics
El clima del terme de Puigpunyent és un bon exemple de la varietat climàtica
mediterrània que caracteritza la Serra de Tramuntana de Mallorca, amb
precipitacions relativament abundoses.
La precipitació mitjana anual als observatoris del terme de Puigpunyent
és significativament variable i augmenta cap a la parts més occidentals
i més elevades. A la rodalia del nucli urbà, a Son Nét,
la precipitació mitjana anual és de 716,5 mm (observada durant
el llarg període 1949-1999), aquests valors s’incrementen a la
part més elevada del municipi i així a l’observatori de
sa Campaneta –situat a 544 m sobre el nivell de la mar- durant el mateix
període la mitjana és de 810,9 mm. Els totals són molt
irregulars any per any, com exemple d’any molt humit destaca 1951, en
què a sa Campaneta es recolliren 1435,4 mm i a Son Nét 1218,1
mm; altres períodes excepcionalment plujosos varen esser els anys de
1957 a 1959 en què a sa Campaneta es varen superar àmpliament
els 1000 mm, llindar que també es va assolir a bona part de la dècada
de 1971/80. En canvi hi ha hagut altres períodes significativament secs:
destaca, amb molt, 1983 on a Son Net només varen ploure 289,1 mm; la
dècada de 1960 va esser, en conjunt, molt eixuta i especialment el 1965
en què cap observatori del terme va passar dels 450 mm, i a Son Nét
tan sols foren 365 mm.
La distribució mensual de la precipitació s’adapta al model
de fort eixut d'estiu, quasi total el juliol, i un màxim d’octubre,
amb quantitats també notòries el novembre i desembre. En conjunt
la tardor, hivern i primers mesos de la primavera climàtica (març
i abril) també reben quantitats significatives de pluja.
Com és comú a la nostra illa hi ha una marcada irregularitat
de les quantitats diàries de pluja. De tard en tard els valors de precipitació
recollits en 24 hores són molt notables. Els màxims registres
històrics al terme de Puigpunyent han estat el 14 de gener de 1978, amb
201 mm a sa Campaneta i 173,4 mm a Son Net. El 21 de novembre de 1951 també
la quantitat recollida a sa Campaneta fou molt considerable (183,7 mm), a l’igual
que durant la violenta tempesta del 25 de setembre de 1971 (175 mm). El 31 de
desembre de 1972 també va ploure amb gran intensitat al terme i especialment
a la rodalia de Galilea, on a l’observatori de sa Garrigueta s’assoliren
180 mm en 24 hores.
A més de les precipitacions en forma de pluja, ocasionalment es produeixen
nevades, que tanmateix molt poques vegades arriben a prendre al fons de la vall
i queden restringides als cims que l’envolten. Alguns temporals relativament
recents molt abundosos són les de febrer de 1981 , gener de 1985 i novembre
del 2000, a més de la històrica nevada de febrer de 1956.
En absència de dades instrumentals, els models climàtics indiquen
per al sector del nucli urbà una temperatura mitjana anual de 16,9oC,
amb una oscil.lació anual que situa les mínimes mensuals mitjanes
al gener (10,3oC) i les màximes mensuals mitjanes a l’agost ( 25,5oC).
Als mesos més freds de l’any es poden presentar intenses inversions
tèrmiques, durant les quals al fons de les valls s’acumula aire
fred, que queda embassat constituïnt una característica boirina
al decurs de les matinades i afavorint les gelades, aquest fenòmen és
especialment vitenc a la rodalia de la vila i que pot sovintejar de setembre
a març.
Les onades de calor més intenses es presenten a l’estiu en situacions
de vents forts de component sud, que es resclafen en baixar des dels cims que
envolten Puigpunyent, la manca d’observatoris termomètrics no permet
oferir dades concretes que ho il•lustrin.
El règim de vents del terme resulta prou contrastat, molt modificat
per la disposició del relleu i l’orientació de les valls,
així el sector de Galilea i vessants orientats cap a Calvià resten
oberts als vents de component sud, especialment el llebeig, en tant que la resta
del municipi en queda prou arrecerat. El mateix es pot dir en relació
als embats, vents diaris d’origen marítim de les hores centrals
del dia durant l’estiu, que només arriben, i molt atenuats als
costers que guaiten cap al litoral calvianer, ja que la resta del terme en queda
gairebé fora de la seva influència. Per aquest motiu el valor
mitjà de les temperatures màximes diàries els mesos de
juliol i agost és força elevat i supera els 31 oC, per l’
absència del l’efecte refrescant de la marinada.
|